RACÓ POÈTIC

PER TU JO SERIA POETA

 Si amb bons ulls tu em miressis,

cara a cara, i un somriure,

reflectida en mi et veiessis,

i en pupil·les jo reviure.

 No t’estiguis, cerca endins,

ben endins de la mirada,

arribant fins els confins

d’aquesta ànima corcada.

 Cada cop que et sento en mi

mica en mica esbufego,

hi puc viure el teu verí

que és dins meu fins que m’ofego.

 Si et pogués jo estimar

i tenir-te amb mi discreta,

i els teus ulls poder mirar,

per tu jo seria poeta.

 Doncs no et tinc ni et trobo enlloc,

ni ensumada gelosia,

és que poeta no sóc

però per tu faig poesia.

 Potser un dia en ser trobats

abusant de la tendresa,

serem sols un abraçats,

més sobrats de calidesa.

 Si entre tu i jo només

la distància fos estreta,

esmicolant cor en bes,

per tu jo seria poeta.

 

Carles.