Voldria fer-te una cançó.

Mirant al cel, mirant la pluja,   

gotes d’aigua no em deixen veure,

barreja d’aigua en els meus ulls,

miro al cel i no et puc veure,

miro i no escolto més que el teu ploure.

Només sento allò que imagino,

mullada imaginació impotent,

ets tu el teu món jo sols la pluja,

que mulla el terra i allà es fon,

tu vius sequeres, jo ofego el cor.

Entre tempesta jo t’imagino,

barreja d’aigua en els meus ulls,

guaito en el cel i no et puc veure,

voldria fer-te una cançó,

voldria teva de debò.

El teu record que m’omple els ulls,

més que la pluja cau insistent,

obro la boca em bec el cel cru,

que en dissolt salat infern,

tot d’un invent, cançó per tu.

Voldria fer-te una cançó,

voldria eterna i no com plor,

voldria pluges en el teu terra,

que et fossin fèrtils en el teu món

voldria veure’t entre les vinyes,

entre raïms i enmig de flors,

vull que em llegeixis,

vull un somriure,

a canvi et faré una cançó...

Voldria fer-te una cançó,

voldria veure’t ara un somriure,

somrís feliç, gravat al cor,

com si et veiés, gràcies per viure’m,

Només per tu és eixa cançó.

21/3/2014