Quan estimes i no et deixen,
quan el cor és maltractat,
quan les veritats fereixen,
només queda l'amistat.
Jo voldria posseir-te
per besar-te sense fi,
als meus braços retenir-te,
que tan sols fossis per mi.
Però tu ja ara ets feliç
i jo visc amb tot l'anhel,
tu ja tens un compromís
i no em deixes ser infidel.
Doncs ens queda l'amistat,
no sabré si suportar-ho,
millor és que no pas comiat,
patiré fins acceptar-ho.
Més no renuncio a res,
tu només vius el present,
jo per un futur empès
d'esperances, cor latent.
Faig de l'amistat suplici,
del cor trencat fortalesa,
tot els cos és en desfici
enfonsat en la tristesa.
L'amistat serà infinita,
i per sempre jo t'espero,
per assolir una cita
que em deus com un vell bolero.
Agost 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada